Etiqueta: Creences

Us heu preguntat mai per què de vegades les persones davant d’una determinada situació se’ns desperten unes emocions i no unes altres, o per què de vegades se’ns fa tant difícil canviar una actitud que sabem que no ens és útil, però seguim, dia rere dia, amb el mateix sense poder fer-hi gaire res?

Quan vaig descobrir com funcionava el nostre subconscient vaig trobar la resposta. El subconscient és una part de la nostra ment que funciona sola, no la controlem de forma conscient i sovint no sabem quins pensaments ni quines emocions són les que emmagatzema. El subconscient fa funcionar, sense que ens n’adonem, totes les funcions vitals del nostre cos. Però no només això, sinó que la majoria dels nostres hàbits, actituds i reaccions són dirigides per la ment subconscient.

El subconscient pot fer moltes funcions alhora sense que nosaltres ho dirigim. I té una capacitat immensa per enregistrar tot el que ens passa i tot el que passa al nostre voltant. Té tota la nostra vida enregistrada: percepcions, emocions, pensaments, interpretacions del que ens està passant…  Això inclou pensaments i emocions de situacions que no vam saber gestionar, vivències que ens van danyar o ens van causar un fort impacte emocional, creences sobre com és un mateix i sobre la vida que segurament es van formar en una edat on encara no érem prou conscients per saber interpretar adequadament la realitat.

Tags: , , ,

Continue reading

Quan parlem d’emocions negatives ens referim a aquelles sensacions desagradables o de rebuig que sentim cap a un fet o una circumstància. Sovint no sabem com gestionar aquestes sensacions de por, ira, ràbia, enveja, tristesa… i el que fem és amagar-les o distreure’ns amb altres coses, per no sentir-les. Però segueixen estant allà, i tornen aparèixer quan tornem a xocar amb la mateixa situació.

Mantenir dins nostre aquests tipus d’emocions fa que ens acostumem a tenir actituds i reaccions que ens danyen a nosaltres o als altres. Fins i tot ens poden provocar problemes físics, ja que les emocions negatives també deixen la seva empremta en el nostre cos.

Però si ens posem analitzar què són les emocions negatives, arribem a una conclusió interessant: són sensacions que ens informen que alguna necessitat personal no està resolta. Puc enfadar-me perquè no em valoren, puc tenir por perquè crec que em poden fer mal, puc sentir-me trist perquè les persones que m’importen no em fan cas… En la mesura que tinguéssim resolta aquesta necessitat personal: reconeixement, seguretat, confiança… deixaríem de viure la situació de forma desagradable.

Tags: , , ,

Continue reading

Sentir por està en la nostra naturalesa i en menor a major mesura tots, en alguna situació, ens apareix la por. És una reacció molt útil perquè ens avisa que estem davant d’un perill que amenaça la nostra seguretat.

Quan aquest perill està davant nostre, la por ens permet actuar per poder desfer-nos d’ell. Et posaré un exemple simple d’una situació d’aquest tipus:

Estem travessant un carrer i veiem un cotxe que ve veloç cap a nosaltres. Immediatament la por ens fa reaccionar i ens apartem corrents.

Però amb les pors psicològiques no passa el mateix. Moltes vegades no hi ha cap fet extern en el moment present que ens pugui danyar, sinó que som nosaltres mateixos, amb els nostres pensaments, els que projectem perills que amenacen la nostra pròpia seguretat.

Tags: , ,

Continue reading

L’amenaça fantasma

La por es un estat que vivim quan les persones ens sentim amenaçades. La por és natural i ens és molt útil quan estem davant un perill real, ja que quan sentim la por el nostre cos ens prepara per fugir o defensar-nos.

A la nostra societat, la majoria de persones poques vegades se senten realment en perill. En general en el nostre dia a dia no ens hem d’enfrontar a res que amenaci la nostra vida o integritat física. No hem de patir perquè un animal se’ns mengi o perquè siguem atacats en qualsevol moment. Vivim de forma ordenada i podríem dir que poques vegades sentim que la nostra vida corri un perill real.

Malgrat aquesta sensació de seguretat que tenim, moltes persones vivim amb por. Tenim por del que pugui passar en el futur, tenim que d’equivocar-nos, tenim por de quedar malament, tenim por de no ser acceptats… Solen ser pors potencials, és a dir, no sabem si passaran, només les estem imaginant. Son pors que venen del nostre interior i que generem amb els nostres pensaments. I això fa visquem constantment amenaçats per nosaltres mateixos.

Tags: , ,

Continue reading

La felicitat és un estat que la majoria de persones busquem. Volem viure experiències que ens facin sentir bé i relacionar-nos amb persones que ens aportin amor, alegria, diversió, comprensió… és a dir, que tot el nostre entorn ens doni la oportunitat d’estar millor i sentir-nos més feliços.

El que no és tant comú és adonar-nos que nosaltres, amb la nostra actitud, podem fer moltes coses per permetre que ens arribi tot això que busquem.

Per exemple, quantes vegades ens hem enfadat perquè una persona ens ha criticat a l’esquena, però nosaltres tot sovint fem el mateix? Normalment esperem que els altres es comportin bé amb nosaltres, però nosaltres no sempre fem el mateix per a ells.

Hem de tenir en compte que qualsevol canvi comença per un mateix. A més a més, si sempre esperem que siguin els altres els que canviïn, deixem la nostra felicitat a les mans d’altres persones.

Tags: , ,

Continue reading

Sense brúixola

Més d’una vegada m’he sentit perduda. Hi havia una època que mirava el meu voltant i em semblava que tots els altres sabien i feien el que volien i en canvi jo em trobava sense saber qui era ni quina direcció agafar.

Quan em passava això buscava una nova direcció per tenir alguna cosa on agafar-me: canviar de feina per una altra que m’agradés més, començar un projecte que em permetés centrar esforços en portar a terme un objectiu, estudiar per tenir nous coneixements i habilitats per fer millor la meva feina…

Tot això em servia per aprendre i créixer. També em servia per enfrontar les meves pors, ja que cada nou pas que feia aprenia molt de mi mateixa. Però quan ho aconseguia, s’acabava la lluita per assolir el meu propòsit i tornava a sentir el buit de no saber qui era, ni el que realment volia fer.

Fins que em vaig donar compte que per més que estudiés o treballés, només hi havia una forma de trobar-me a mi mateixa: mirar cap endins i descobrir la Sandra al complet.

Tags: ,

Continue reading