Etiqueta: Autoconeixement

Ser o no ser

“Ser o no ser, aquesta és la qüestió (…)” així comença l’acte 3 de l’obra Hamlet de Shakespeare. És una frase que tots coneixem i que potser hem dit o fins hi tot hem bromejat amb ella alguna vegada.

Però si ens la llegim atentament, és un frase amb un contingut profund. Crec que moltes vegades les persones realment “no som”. Vivim deixant-nos portar pel dia a dia i reaccionem automàticament davant les circumstàncies, sense aturar-nos a pensar el que volem “ser nosaltres”. I això moltes vegades ens fa patir. Hi ha persones que estan acostumades a enfadar-se quan algú els porta la contraria, d’altres reaccionen amb agressivitat quan se senten insegures, algunes se senten culpables per qualsevol cosa, hi ha qui sempre abaixa el cap i permet que els altres decideixen per ella…

Tots tenim reaccions que ens apareixen de forma automàtica, sense que tinguem control sobre la nostra actitud. És com si algú ens premés un botó i engegués un mecanisme que no som capaços d’aturar.

Tags:

Continue reading

T’has preguntat mai què és el més important per tu? I no estic parlant de tenir una bona feina o una família unida. Ni tant sols de que el Barça torni a guanyar el triplet. Estic parlant d’allò que per tu és essencial independentment del que passi al teu voltant.

Massa sovint ens deixem portar pel dia a dia i anem donant tombs sense saber realment el que volem. Diàriament rebem tants estímuls i estem tant ocupades que vivim la vida hipnotitzades per tot el que passa a fora.

Hi ha moltes persones que necessiten estar contínuament amb la ment i els sentits ocupats: la tele, la ràdio, el mòbil, les xarxes socials, els llibres… i quan es queden sense cap estímul necessiten urgentment buscar alguna cosa per fer, escoltar o veure, per no trobar-se a soles amb elles mateixes.

Tags: , ,

Continue reading

Moltes persones tenim pensament negatius. De vegades esperem el pitjor de les situacions o ens preocupem per un fet que no sabem si passarà. També podem pensar malament de nosaltres i de les nostres capacitats o creure que algunes de les actuacions dels altres són per fer-nos mal. Potser trobem que les coses mai ens estant bé o inclús creiem que la vida és perillosa.

Si feu l’exercici de posar-vos en actitud d’observador del que penso, és a dir, de mirar i adonar-me dels pensament que van passant pel meu cap, veureu que molts dels pensament que tenim tenen una connotació negativa ja sigui vers nosaltres, els altres o les circumstàncies.

Sense adonar-nos, moltes persones acabem agafant l’hàbit de pensar en negatiu: detectar i assenyalar tot el que està malament (per nosaltres) sense tenir en compte les coses positives. Es com si el focus de la nostra ment només tingués en compte el que no ens satisfà o el que creiem que pot ser un perill potencial (moltes vegades imaginari).

Tags: ,

Continue reading

Avui en dia el temps se’ns escapa i el perseguim contínuament. De vegades només despertar-nos ja comencen a córrer: per esmorzar, per portar els nens a l’escola, per anar a treballar, per deixar a punt el dinar… El rellotge marca el nostre ritme i tenim tantes coses per fer que si no ens afanyem perdem oportunitats.

No ens en donem compte i això s’acaba convertint en un hàbit. El nostre dia a dia passa a ser una carrera per arribar a la següent fita. Però quan hi hem arribat, no ens podem entretenir perquè encara tenim molts llocs als que volem arribar.

Quan estem dins aquesta voràgine és fàcil que ens deixem arrossegar pel que passa al nostre voltant, perdent de vista qui som nosaltres i el que volem. Tenim l’atenció posada al que passa a fora i a les coses que hem de fer o que ens exigim fer. I descuidem completament el nostre interior: el que sentim i el que volem de veritat. Moltes vegades això ens porta a sentir-nos buits, perduts o que la vida ens passa sense viure-la de veritat. Quan arribem en aquest punt és important parar, aturar-nos i mirar endins per tornar a connectar amb nosaltres mateixos.

Tags: ,

Continue reading

Sense brúixola

Més d’una vegada m’he sentit perduda. Hi havia una època que mirava el meu voltant i em semblava que tots els altres sabien i feien el que volien i en canvi jo em trobava sense saber qui era ni quina direcció agafar.

Quan em passava això buscava una nova direcció per tenir alguna cosa on agafar-me: canviar de feina per una altra que m’agradés més, començar un projecte que em permetés centrar esforços en portar a terme un objectiu, estudiar per tenir nous coneixements i habilitats per fer millor la meva feina…

Tot això em servia per aprendre i créixer. També em servia per enfrontar les meves pors, ja que cada nou pas que feia aprenia molt de mi mateixa. Però quan ho aconseguia, s’acabava la lluita per assolir el meu propòsit i tornava a sentir el buit de no saber qui era, ni el que realment volia fer.

Fins que em vaig donar compte que per més que estudiés o treballés, només hi havia una forma de trobar-me a mi mateixa: mirar cap endins i descobrir la Sandra al complet.

Tags: ,

Continue reading