L’essència de la felicitat

T’has preguntat mai què és el més important per tu? I no estic parlant de tenir una bona feina o una família unida. Ni tant sols de que el Barça torni a guanyar el triplet. Estic parlant d’allò que per tu és essencial independentment del que passi al teu voltant.

Massa sovint ens deixem portar pel dia a dia i anem donant tombs sense saber realment el que volem. Diàriament rebem tants estímuls i estem tant ocupades que vivim la vida hipnotitzades per tot el que passa a fora.

Hi ha moltes persones que necessiten estar contínuament amb la ment i els sentits ocupats: la tele, la ràdio, el mòbil, les xarxes socials, els llibres… i quan es queden sense cap estímul necessiten urgentment buscar alguna cosa per fer, escoltar o veure, per no trobar-se a soles amb elles mateixes.

Tags: , ,

Continue reading

L’amenaça fantasma

La por es un estat que vivim quan les persones ens sentim amenaçades. La por és natural i ens és molt útil quan estem davant un perill real, ja que quan sentim la por el nostre cos ens prepara per fugir o defensar-nos.

A la nostra societat, la majoria de persones poques vegades se senten realment en perill. En general en el nostre dia a dia no ens hem d’enfrontar a res que amenaci la nostra vida o integritat física. No hem de patir perquè un animal se’ns mengi o perquè siguem atacats en qualsevol moment. Vivim de forma ordenada i podríem dir que poques vegades sentim que la nostra vida corri un perill real.

Malgrat aquesta sensació de seguretat que tenim, moltes persones vivim amb por. Tenim por del que pugui passar en el futur, tenim que d’equivocar-nos, tenim por de quedar malament, tenim por de no ser acceptats… Solen ser pors potencials, és a dir, no sabem si passaran, només les estem imaginant. Son pors que venen del nostre interior i que generem amb els nostres pensaments. I això fa visquem constantment amenaçats per nosaltres mateixos.

Tags: , ,

Continue reading

Respectar la diferència

Normalment la paraula diferència està poc utilitzada en l’àmbit educatiu. Sempre parlem d’igualtat. I per això es té molt en compte de tots els alumnes rebin i facin el mateix. Això es veu molt clar, per exemple, en la classe de plàstica on tots els alumnes fan el mateix i s’emporten un treball que es un clon del del costat.

No m’interpreteu malament, estic d’acord en la igualtat d’oportunitats i en que tots tenim els mateixos drets i deures. Però hi ha moments en que la igualtat passa a ser uniformitat, i aquí és quan perdem la riquesa de la diversitat. Massa sovint s’intenta que tothom faci el mateix, sense tenir en compte que cada nen i nena te la seva pròpia manera de crear i expressar-se.

Crec que es molt important adonar-nos de la diferència i respectar-la. Tots i cada un de nosaltres som únics i diferents. Quan se’ns permet expressar aquesta diferència aprenem a confiar en qui som i podem ser nosaltres mateixos.

Tags: ,

Continue reading

Nous propòsits

Quan comença l’any nou sempre em venen ganes de fer balanç de l’any que deixo enrere i proposar-me alguna cosa nova per el que comença. Segur que som moltes persones les que ens fem propòsits per el nou any. Comença un any i es com si ens carreguéssim de nova energia per tornar a començar.

Si ets de les que es fa propòsits d’any nou, estic segura que més d’un cop t’ha passat el mateix que a mi em passava: a principis d’any escrivia les coses que volia aconseguir canviar o els objectius que volia assolir, i en aquell moment em sentia carregada d’il·lusió i força, i ho veia tot possible, ¡tot un any per endavant! Però la majoria d’aquests propòsits acabaven en un no res. Jo diria que en menys d’un mes abandonava bona part del que m’havia proposat.

Crec que els propòsits que abans s’esborraven eren els que m’obligaven a fer canvis interns personals: canviar alguna actitud o alguna forma de pensar. I els que aconseguia mantenir anaven més lligats a fer una activitat: un curs, apuntar-se al gimnàs…

Tags: ,

Continue reading

L’enemic nº1 de la creativitat

Quan pensem en la creativitat segurament ens imaginem originalitat, sorpresa o innovació, quelcom diferent al que estem acostumats. Però quan estem treballant o aprenent, normalment estem sempre sota la mirada estricte del judici i la crítica, amb poc marge per provar coses noves i sortir del que ja coneixem.

Encara que sabem que per ser creatius hem de canviar la mirada, quan ho intentem, ens trobem davant  l’enemic nº1 de la creativitat: el judici. El judici limita i apareix degut a la comparació amb el ja hi ha o amb el que hauria de ser.

Quan treballem sota la idea de creativitat hem de donar espai a la llibertat, al caos creatiu, a les proves, als errors i als fracassos. Si anem amb idees preconcebudes de com han que ser les coses, aturem la creativitat ja que ens centrem en assolir un model determinat i deixem de banda el que queda fora d’aquestes idees.

Quan donem aquest espai de llibertat d’expressió i experimentació, donem espai a la recerca de noves idees o de noves connexions entre les idees ja existent. Poden sortir disbarats, projectes que no porten enlloc, idees poc viables… però també ens trobarem davant de descobertes, nous punts de vista i projectes innovadors.

Tags: ,

Continue reading

La felicitat és un estat que la majoria de persones busquem. Volem viure experiències que ens facin sentir bé i relacionar-nos amb persones que ens aportin amor, alegria, diversió, comprensió… és a dir, que tot el nostre entorn ens doni la oportunitat d’estar millor i sentir-nos més feliços.

El que no és tant comú és adonar-nos que nosaltres, amb la nostra actitud, podem fer moltes coses per permetre que ens arribi tot això que busquem.

Per exemple, quantes vegades ens hem enfadat perquè una persona ens ha criticat a l’esquena, però nosaltres tot sovint fem el mateix? Normalment esperem que els altres es comportin bé amb nosaltres, però nosaltres no sempre fem el mateix per a ells.

Hem de tenir en compte que qualsevol canvi comença per un mateix. A més a més, si sempre esperem que siguin els altres els que canviïn, deixem la nostra felicitat a les mans d’altres persones.

Tags: , ,

Continue reading

Per què dubtem?

Sovint quan hem de prendre una decisió important ens apareixen dubtes sobre quina és la decisió “correcta”.

De vegades inclús podem sentir com si a dins tinguéssim dues o més veus diferents que posen pros i contres i no es posen d’acord. I no sempre sabem a quina de les veus fer cas, perquè cada una té la seva part de raó. Hi ha moments que podem tenir molt clara una opció, i sense saber com, ens trobem una altra vegada confusos o amb una visió completament diferent.

Els dubtes ens estan mostrant que no sabem quina és la millor solució per a nosaltres ni la que ens conduirà al millor lloc.

Us preguntat mai perquè dubtem?

Tags: ,

Continue reading

Trencant tòpics de la creativitat

Com ja vaig comentar en l’article Tots som creatius, en general tenim una idea errònia del què és la creativitat. Ens pensem que la creativitat és quelcom màgic que només tenen algunes persones i que només està relacionat amb el món de l’art, la tecnologia o el disseny.

La creativitat és la nostra capacitat per imaginar i crear, sigui en l’àmbit que sigui. Si només la centrem en un àmbit en concret, estem limitant molt l’expressió creativa de cadascú.

Quan pensem en la creativitat en el món infantil, ens podem adonar que està plegat de tòpics que no sempre tenen sentit. En aquest article vull analitzar algunes d’aquestes idees que tenim sobre la creativitat:

Tags:

Continue reading

Moltes persones tenim pensament negatius. De vegades esperem el pitjor de les situacions o ens preocupem per un fet que no sabem si passarà. També podem pensar malament de nosaltres i de les nostres capacitats o creure que algunes de les actuacions dels altres són per fer-nos mal. Potser trobem que les coses mai ens estant bé o inclús creiem que la vida és perillosa.

Si feu l’exercici de posar-vos en actitud d’observador del que penso, és a dir, de mirar i adonar-me dels pensament que van passant pel meu cap, veureu que molts dels pensament que tenim tenen una connotació negativa ja sigui vers nosaltres, els altres o les circumstàncies.

Sense adonar-nos, moltes persones acabem agafant l’hàbit de pensar en negatiu: detectar i assenyalar tot el que està malament (per nosaltres) sense tenir en compte les coses positives. Es com si el focus de la nostra ment només tingués en compte el que no ens satisfà o el que creiem que pot ser un perill potencial (moltes vegades imaginari).

Tags: ,

Continue reading

Parar per estar amb mi mateix

Avui en dia el temps se’ns escapa i el perseguim contínuament. De vegades només despertar-nos ja comencen a córrer: per esmorzar, per portar els nens a l’escola, per anar a treballar, per deixar a punt el dinar… El rellotge marca el nostre ritme i tenim tantes coses per fer que si no ens afanyem perdem oportunitats.

No ens en donem compte i això s’acaba convertint en un hàbit. El nostre dia a dia passa a ser una carrera per arribar a la següent fita. Però quan hi hem arribat, no ens podem entretenir perquè encara tenim molts llocs als que volem arribar.

Quan estem dins aquesta voràgine és fàcil que ens deixem arrossegar pel que passa al nostre voltant, perdent de vista qui som nosaltres i el que volem. Tenim l’atenció posada al que passa a fora i a les coses que hem de fer o que ens exigim fer. I descuidem completament el nostre interior: el que sentim i el que volem de veritat. Moltes vegades això ens porta a sentir-nos buits, perduts o que la vida ens passa sense viure-la de veritat. Quan arribem en aquest punt és important parar, aturar-nos i mirar endins per tornar a connectar amb nosaltres mateixos.

Tags: ,

Continue reading