Categoria: Ser un mateix

Sentir por està en la nostra naturalesa i en menor a major mesura tots, en alguna situació, ens apareix la por. És una reacció molt útil perquè ens avisa que estem davant d’un perill que amenaça la nostra seguretat.

Quan aquest perill està davant nostre, la por ens permet actuar per poder desfer-nos d’ell. Et posaré un exemple simple d’una situació d’aquest tipus:

Estem travessant un carrer i veiem un cotxe que ve veloç cap a nosaltres. Immediatament la por ens fa reaccionar i ens apartem corrents.

Però amb les pors psicològiques no passa el mateix. Moltes vegades no hi ha cap fet extern en el moment present que ens pugui danyar, sinó que som nosaltres mateixos, amb els nostres pensaments, els que projectem perills que amenacen la nostra pròpia seguretat.

Tags: , ,

Continue reading

Ser o no ser

“Ser o no ser, aquesta és la qüestió (…)” així comença l’acte 3 de l’obra Hamlet de Shakespeare. És una frase que tots coneixem i que potser hem dit o fins hi tot hem bromejat amb ella alguna vegada.

Però si ens la llegim atentament, és un frase amb un contingut profund. Crec que moltes vegades les persones realment “no som”. Vivim deixant-nos portar pel dia a dia i reaccionem automàticament davant les circumstàncies, sense aturar-nos a pensar el que volem “ser nosaltres”. I això moltes vegades ens fa patir. Hi ha persones que estan acostumades a enfadar-se quan algú els porta la contraria, d’altres reaccionen amb agressivitat quan se senten insegures, algunes se senten culpables per qualsevol cosa, hi ha qui sempre abaixa el cap i permet que els altres decideixen per ella…

Tots tenim reaccions que ens apareixen de forma automàtica, sense que tinguem control sobre la nostra actitud. És com si algú ens premés un botó i engegués un mecanisme que no som capaços d’aturar.

Tags:

Continue reading

L’essència de la felicitat

T’has preguntat mai què és el més important per tu? I no estic parlant de tenir una bona feina o una família unida. Ni tant sols de que el Barça torni a guanyar el triplet. Estic parlant d’allò que per tu és essencial independentment del que passi al teu voltant.

Massa sovint ens deixem portar pel dia a dia i anem donant tombs sense saber realment el que volem. Diàriament rebem tants estímuls i estem tant ocupades que vivim la vida hipnotitzades per tot el que passa a fora.

Hi ha moltes persones que necessiten estar contínuament amb la ment i els sentits ocupats: la tele, la ràdio, el mòbil, les xarxes socials, els llibres… i quan es queden sense cap estímul necessiten urgentment buscar alguna cosa per fer, escoltar o veure, per no trobar-se a soles amb elles mateixes.

Tags: , ,

Continue reading

L’amenaça fantasma

La por es un estat que vivim quan les persones ens sentim amenaçades. La por és natural i ens és molt útil quan estem davant un perill real, ja que quan sentim la por el nostre cos ens prepara per fugir o defensar-nos.

A la nostra societat, la majoria de persones poques vegades se senten realment en perill. En general en el nostre dia a dia no ens hem d’enfrontar a res que amenaci la nostra vida o integritat física. No hem de patir perquè un animal se’ns mengi o perquè siguem atacats en qualsevol moment. Vivim de forma ordenada i podríem dir que poques vegades sentim que la nostra vida corri un perill real.

Malgrat aquesta sensació de seguretat que tenim, moltes persones vivim amb por. Tenim por del que pugui passar en el futur, tenim que d’equivocar-nos, tenim por de quedar malament, tenim por de no ser acceptats… Solen ser pors potencials, és a dir, no sabem si passaran, només les estem imaginant. Son pors que venen del nostre interior i que generem amb els nostres pensaments. I això fa visquem constantment amenaçats per nosaltres mateixos.

Tags: , ,

Continue reading

Per què dubtem?

Sovint quan hem de prendre una decisió important ens apareixen dubtes sobre quina és la decisió “correcta”.

De vegades inclús podem sentir com si a dins tinguéssim dues o més veus diferents que posen pros i contres i no es posen d’acord. I no sempre sabem a quina de les veus fer cas, perquè cada una té la seva part de raó. Hi ha moments que podem tenir molt clara una opció, i sense saber com, ens trobem una altra vegada confusos o amb una visió completament diferent.

Els dubtes ens estan mostrant que no sabem quina és la millor solució per a nosaltres ni la que ens conduirà al millor lloc.

Us preguntat mai perquè dubtem?

Tags: ,

Continue reading

Sense brúixola

Més d’una vegada m’he sentit perduda. Hi havia una època que mirava el meu voltant i em semblava que tots els altres sabien i feien el que volien i en canvi jo em trobava sense saber qui era ni quina direcció agafar.

Quan em passava això buscava una nova direcció per tenir alguna cosa on agafar-me: canviar de feina per una altra que m’agradés més, començar un projecte que em permetés centrar esforços en portar a terme un objectiu, estudiar per tenir nous coneixements i habilitats per fer millor la meva feina…

Tot això em servia per aprendre i créixer. També em servia per enfrontar les meves pors, ja que cada nou pas que feia aprenia molt de mi mateixa. Però quan ho aconseguia, s’acabava la lluita per assolir el meu propòsit i tornava a sentir el buit de no saber qui era, ni el que realment volia fer.

Fins que em vaig donar compte que per més que estudiés o treballés, només hi havia una forma de trobar-me a mi mateixa: mirar cap endins i descobrir la Sandra al complet.

Tags: ,

Continue reading