Categoria: Eines de poder

Quan parlem d’emocions negatives ens referim a aquelles sensacions desagradables o de rebuig que sentim cap a un fet o una circumstància. Sovint no sabem com gestionar aquestes sensacions de por, ira, ràbia, enveja, tristesa… i el que fem és amagar-les o distreure’ns amb altres coses, per no sentir-les. Però segueixen estant allà, i tornen aparèixer quan tornem a xocar amb la mateixa situació.

Mantenir dins nostre aquests tipus d’emocions fa que ens acostumem a tenir actituds i reaccions que ens danyen a nosaltres o als altres. Fins i tot ens poden provocar problemes físics, ja que les emocions negatives també deixen la seva empremta en el nostre cos.

Però si ens posem analitzar què són les emocions negatives, arribem a una conclusió interessant: són sensacions que ens informen que alguna necessitat personal no està resolta. Puc enfadar-me perquè no em valoren, puc tenir por perquè crec que em poden fer mal, puc sentir-me trist perquè les persones que m’importen no em fan cas… En la mesura que tinguéssim resolta aquesta necessitat personal: reconeixement, seguretat, confiança… deixaríem de viure la situació de forma desagradable.

Tags: , , ,

Continue reading

Nous propòsits

Quan comença l’any nou sempre em venen ganes de fer balanç de l’any que deixo enrere i proposar-me alguna cosa nova per el que comença. Segur que som moltes persones les que ens fem propòsits per el nou any. Comença un any i es com si ens carreguéssim de nova energia per tornar a començar.

Si ets de les que es fa propòsits d’any nou, estic segura que més d’un cop t’ha passat el mateix que a mi em passava: a principis d’any escrivia les coses que volia aconseguir canviar o els objectius que volia assolir, i en aquell moment em sentia carregada d’il·lusió i força, i ho veia tot possible, ¡tot un any per endavant! Però la majoria d’aquests propòsits acabaven en un no res. Jo diria que en menys d’un mes abandonava bona part del que m’havia proposat.

Crec que els propòsits que abans s’esborraven eren els que m’obligaven a fer canvis interns personals: canviar alguna actitud o alguna forma de pensar. I els que aconseguia mantenir anaven més lligats a fer una activitat: un curs, apuntar-se al gimnàs…

Tags: ,

Continue reading

La felicitat és un estat que la majoria de persones busquem. Volem viure experiències que ens facin sentir bé i relacionar-nos amb persones que ens aportin amor, alegria, diversió, comprensió… és a dir, que tot el nostre entorn ens doni la oportunitat d’estar millor i sentir-nos més feliços.

El que no és tant comú és adonar-nos que nosaltres, amb la nostra actitud, podem fer moltes coses per permetre que ens arribi tot això que busquem.

Per exemple, quantes vegades ens hem enfadat perquè una persona ens ha criticat a l’esquena, però nosaltres tot sovint fem el mateix? Normalment esperem que els altres es comportin bé amb nosaltres, però nosaltres no sempre fem el mateix per a ells.

Hem de tenir en compte que qualsevol canvi comença per un mateix. A més a més, si sempre esperem que siguin els altres els que canviïn, deixem la nostra felicitat a les mans d’altres persones.

Tags: , ,

Continue reading

Moltes persones tenim pensament negatius. De vegades esperem el pitjor de les situacions o ens preocupem per un fet que no sabem si passarà. També podem pensar malament de nosaltres i de les nostres capacitats o creure que algunes de les actuacions dels altres són per fer-nos mal. Potser trobem que les coses mai ens estant bé o inclús creiem que la vida és perillosa.

Si feu l’exercici de posar-vos en actitud d’observador del que penso, és a dir, de mirar i adonar-me dels pensament que van passant pel meu cap, veureu que molts dels pensament que tenim tenen una connotació negativa ja sigui vers nosaltres, els altres o les circumstàncies.

Sense adonar-nos, moltes persones acabem agafant l’hàbit de pensar en negatiu: detectar i assenyalar tot el que està malament (per nosaltres) sense tenir en compte les coses positives. Es com si el focus de la nostra ment només tingués en compte el que no ens satisfà o el que creiem que pot ser un perill potencial (moltes vegades imaginari).

Tags: ,

Continue reading

Avui en dia el temps se’ns escapa i el perseguim contínuament. De vegades només despertar-nos ja comencen a córrer: per esmorzar, per portar els nens a l’escola, per anar a treballar, per deixar a punt el dinar… El rellotge marca el nostre ritme i tenim tantes coses per fer que si no ens afanyem perdem oportunitats.

No ens en donem compte i això s’acaba convertint en un hàbit. El nostre dia a dia passa a ser una carrera per arribar a la següent fita. Però quan hi hem arribat, no ens podem entretenir perquè encara tenim molts llocs als que volem arribar.

Quan estem dins aquesta voràgine és fàcil que ens deixem arrossegar pel que passa al nostre voltant, perdent de vista qui som nosaltres i el que volem. Tenim l’atenció posada al que passa a fora i a les coses que hem de fer o que ens exigim fer. I descuidem completament el nostre interior: el que sentim i el que volem de veritat. Moltes vegades això ens porta a sentir-nos buits, perduts o que la vida ens passa sense viure-la de veritat. Quan arribem en aquest punt és important parar, aturar-nos i mirar endins per tornar a connectar amb nosaltres mateixos.

Tags: ,

Continue reading